Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
 

La infraestructura catalana tanca 2015 amb una xifra de negoci de 155,6 milions (+1%), al temps que manté una ambiciosa política de bonificacions de taxes

El Port de Barcelona va registrar el 2015 un tràfic total de 47 milions de tones de mercaderies, un 1,5% més que l’any anterior. El balanç anual d’activitat inclou diversos màxims històrics, com és el cas dels contenidors de comerç exterior, els vehicles i la mercaderia transportada per les autopistes del mar, tots ells tràfics estratègics per a l’enclavament.

En l’apartat de contenidors, el Port de Barcelona va transportar 2 milions de TEU (un TEU equival a un contenidor de 20 peus), amb un increment del 4% respecte l’any anterior. En concret, els contenidors de comerç exterior han tingut un creixement notablement superior. Així, el Port de Barcelona va canalitzar 662.149 TEU d’exportació durant l’any 2015 (+6,5%) i ha rebut 476.787 TEU d’importació, amb un augment del 9% respecte al 2014.

Aquestes xifres també revelen un canvi pel que fa a la composició del comerç exterior que vehicula la infraestructura catalana. L’any 2008 les importacions representaven el 54% del comerç exterior i les exportacions suposaven el 46%, mentre que avui en dia aquesta relació s’ha invertit: el 58% dels contenidors són d’exportació i el 42% d’importació. A més, l’any 2015 els contenidors d’exportació van superar en un 52% el màxim històric assolit durant el període de precrisi (2008).

Per mercats, destaca el creixement d’intercanvis amb la Xina (+14%), que es consolida com a principal soci comercial del Port de Barcelona, amb una quota de mercat superior al 22% pel que fa a la càrrega contenitzada. Altres països que han registrat una evolució positiva pel que fa al comerç exterior canalitzat a través del port català (tant importacions com exportacions) són els Estats Units (+14%), Corea del Sud (+40%), Aràbia Saudita (+8%), l’Índia (+11%) i el Marroc (+16%). El fort impuls experimentat en els intercanvis amb Corea del Sud és degut, principalment, a la importació de components d’automòbil per al clúster de l’automoció d’Aragó.

Hub

de distribució de vehicles

El tràfic de vehicles, amb 881.893 unitats transportades, ha experimentat un creixement del 18%. Aquest resultat, un rècord històric per a la infraestructura catalana, és també conseqüència de l’excel·lent comportament del comerç exterior. Les exportacions, que suposen el principal volum d’unitats transportades (453.357 vehicles), van créixer un 5%. Per la seva banda, les importacions (172.143 unitats) van rebre un fort impuls (+41%), en línia amb la reactivació del mercat intern.

Amb aquestes xifres la capital catalana es consolida com el principal

hub de distribució de vehicles de la Mediterrània i del sud d’Europa. Les destinacions de les exportacions de vehicles són cada cop més diversificades i inclouen mercats llunyans, com ara Corea del Sud i la Xina (els més dinàmics), a més de Turquia, Japó, Israel, Mèxic o Brasil. A l’àmbit europeu es confirma la recuperació del sector amb creixements rellevants en les exportacions d’automòbils a Itàlia, Alemanya, Holanda i Noruega. Cal

destacar que Barcelona lidera el tràfic marítim de vehicles de l’Estat espanyol amb una quota de mercat del 25%. És a dir, 1 de cada 4 vehicles que transporta el sistema portuari estatal passa pel port de la capital catalana.

L’any 2015 les autopistes del mar han aportat un altre rècord històric a l’enclavament. Així, les línies de transport marítim de curta distància (o

short sea shipping) que connecten la capital catalana amb diferents destinacions d’Itàlia i del Nord d’Àfrica, han canalitzat un total de 136.659 unitats de transport intermodal (UTI, unitat de càrrega equivalent a un camió, plataforma o remolc). Aquesta xifra suposa un increment del 21,5% respecte a l’any anterior i es tradueix en prop de 137.000 camions desviats de les carreteres de l’arc mediterrani al mode marítim, amb la corresponent reducció d’emissions contaminants.

Així, el Port de Barcelona, amb serveis a Civitavecchia, Livorno, Gènova, Savona, Porto Torres, Tànger i Tunis, confirma la seva posició líder a la Península Ibèrica en tràfic de

short sea shipping, una alternativa al transport per carretera molt més eficient en termes econòmics i mediambientals.

Més passatgers i major contribució econòmica a la ciutat

Pel que fa al moviment de passatgers, més de 3,7 milions de viatgers van fer servir el Port de Barcelona durant 2015, amb un increment del 7%. Aquesta xifra inclou els usuaris de ferris de línia regular (1,1 milió) i els creueristes (2,5 milions).

Cal destacar que els creueristes de

turnaround (aquells que inicien i finalitzen el seu creuer a la capital catalana i, per tant, suposen una major aportació a l’economia de l’entorn) són els que més han crescut, amb un increment de l’11%. D’altra banda, els passatgers que només fan escala a la capital catalana van créixer un 3%. Entre gener i desembre de 2015 el Port de Barcelona va rebre un total de 749 escales de creuer.

Balanç econòmic positiu

Pel que fa als resultats econòmics, el Port de Barcelona va tancar 2015 amb un import net de la xifra de negoci de 155,6 milions d’euros. Amb aquest resultat, la infraestructura catalana aconsegueix créixer (+1%) al temps que manté una ambiciosa política de bonificacions tarifàries amb l’objectiu de reduir el cost del pas de la mercaderia pel Port i de fer més competitius els clients i operadors de l’enclavament.

Així, l’any 2015 les bonificacions van permetre un estalvi de 10 milions d’euros als usuaris i empreses que presten servei al Port. D’altra banda, la nova valoració de terrenys del Port de Barcelona, completada el passat mes de desembre, comporta un estalvi de 10,7 milions d’euros per als concessionaris de l’enclavament.

Els beneficis del Port de Barcelona van ascendir a 39,8 milions d’euros (+6%), mentre que el

cash flow va sumar 74,2 milions d’euros, una xifra que confirma Barcelona com el port que genera més recursos del sistema portuari estatal. Del balanç econòmic de 2015 també destaca la substancial reducció del grau d’endeutament de la infraestructura, que ha passat de 419 milions el 2014 a 347 milions l’any passat. Aquest descens s’ha assolit gràcies a una amortització anticipada de 47,5 milions 

d’euros, que se suma al calendari d’amortitzacions previstes dels préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Així, durant els darrers 5 anys el Port de Barcelona ha reduït el seu deute en 150 milions d’euros.

L’any 2015 el Port de Barcelona va executar inversions per valor de 66 milions d’euros, mentre que la inversió pressupostada per 2016 ascendeix a 129 milions. Entre les principals obres d’infraestructures previstes o en marxa per enguany destaquen diverses actuacions vinculades als nous accessos ferroviaris, a la remodelació de l’àrea pesquera i a la terminal d’ICL (Iberpotash), a més de la rehabilitació de l’edifici de Portal de la Pau i l’ampliació del moll Adossat.

NOTA:

Podeu consultar la presentació dels resultats de l’exercici 2015 del Port de Barcelona al següent enllaç: http://www.portdebarcelona.cat/results2015 {jcomments on}

 Buscador Grupo Pladesemapesga con tecnología de Google

En el motor de búsqueda te ayudamos a encontrar exactamente lo que buscas.

 AyTP Acción y Transparencia Publica..
Otros articulos relacionados.....

Indecencia y falta de ética política de  las mareas bajo @XulioFerreiro + y @martinhonoriega +